31/10/2014 – Terra: un sentiment brollat del cor de Joan Femenia

Recentment, un dels millors rapsodes de la nostra Terra tingué a bé recitar –i de quina manera– la meua primera poesia. Segurament, el títol el va empentar a fer-ho i el sentiment va fer la resta.
.

Escolta .
.

TERRA

Puja a un cim i contempla la terra amb un brot de romer premut al llavis.
Sent el tast de la terra al teu endins, penjat del teu somriure.
Puja a un cim i seu a la vora de l’abisme, les mans enrocades, els peus enlaire.
Seu, tanca els ulls i mira.
Tu ets vent que alça vols.
Tu ets vent que enutja veles.
Tu ets vent que trona i mulla, 
i gavina que solca silent la blanca mar.
Vola!
Tu ets gavina que planeja, sí, i falcó que aguaita la terra,
eixa terra esquerpa endinsada al teu somriure.
Vola, contempla la terra i somriu!
Somriu perquè tu ets gavina i vent, falcó i terra,
pols d’eixa terra eixuta que t’espera al pla, 
i el vent mateix que t’empenta al precipici per apropar-te a ella.
Vola! Vola!

No, tu ja no ets falcó que solca els núvols,
sinó perdiu que arrossega l’estepar.
Obri els ulls i olora la teua terra!
No, tu ja no ets rapaç que solca en l’alt els núvols,
obri els ulls, sí, obri els ulls i pren terra:
trepitja-la, sent-la, viu-la.
Somia: tu ets terra!

Sí, puja a un cim i contempla la terra amb un brot de romer penjat del teu somriure, 
i recorda: tu ets i seràs per sempre terra, la més fèrtil pols de la teua terra.

.

Com no: molt honorat i agraït a l’amic Joan per aquesta demostració d’estima a la Terra.

 

29/10/2014 – Ressenya a la “Revista de la Permanente” de la UA

Revista de la PermanenteHa caigut en les meues mans el número 42 (juliol de 2014) de la “Revista de la Permanente” que edita la Universitat d’Alacant, on a la pàgina 9 he trobat una ressenya signada per Alejandro Hernández Blanco sobre la presentació de “La Montaña Azul. Crónica del visir al-Azraq” que fera a la seu de la Universitat el passat 22 de maig i que em reafirma en allò que faig. La ressenya, escrita en castellà, diu així:
.

JUSTO SELLÉS. Un escriptor versàtil


He assistit recentment en la Seu de la Universitat d'Alacant a la presentació de l'últim treball literari de Justo Sellés, que porta per títol “La Montaña Azul”, i tots els presents vam poder comprovar que aquest jove escriptor i fotògraf sap potenciar cada una d'aquestes dues disciplines amb els recursos de l'altra.

El llibre, que podríem catalogar com una crònica novel·lada ambientada en la Baixa Edat Mitjana, s’allunya per complet dels productes tòpics d'entreteniment, alhora que narra amb lúcida reflexió els fets ocorreguts a mitjan segle XIII a les muntanyes septentrionals d'Alacant.

La meua sorpresa no es va detindre ací, perquè vaig poder comprovar al llarg de la seua intervenció l'abrivament amb què va defendre la tesi que exposa a la seua novel·la. Va donar mostres palpables de què amb els resultats obtinguts en la investigació bibliogràfica li era impossible narrar aquests fets històrics amb el mateix enfocament partidista a què ens tenen acostumats les cròniques medievals.

Justo Sellés va fer després un viratge en la seua intervenció i ens va contar que ell no és un escriptor burocràtic amb vocació d'escriptori, sinó que per a escriure “La Montaña Azul” va precisar eixir a la serra, incorporar-se al paisatge i viure les emocions que encara afloren per molts racons d'aquelles valls d'on ell és oriünd.

Al principi vaig qualificar aquest autor com a escriptor versàtil i ho fonamente amb la següent notícia: em referisc a un altre treball seu amb el que va ser finalista en el “Premio Azorín de Novela” i que porta per títol “El llanto del petirrojo”. He comprovat que els dos treballs són completament diferents, aquest últim és una novel·la de caràcter intimista, emmarcada en les acaballes del franquisme, en un paratge perdut en les serres del Maestrat.

Amb aquests vímens… com no impulsar i donar ànims a aquest escriptor que apunta maneres brillants, que s'acosta amb llenguatge polit a la realitat i que té com a únic desig soltar amarres i navegar pel mar turbulent de les lletres.

Nosaltres des d'ací l’apoiem i sobretot l’animem a què continue sent sincer amb ell mateix i amb la història com ho ha sigut fins ara. I en aquesta travessia li desitgem tot l'èxit.

Qui coneix Justo Sellés sap que és un autor prolix a l'hora de publicar les seues novel·les, que presta atenció a qualsevol detall, supervisa tots els aspectes del llibre, des de la imatge de coberta fins a les notes aclaridores que col·loca amb precisió al final de cada pàgina. I el més important de tot, és que fa honor al que pensa, perquè creu que tant l'activitat d'escriptor com la de fotògraf paisatgista són creacions diferents que es complementen per a crear art.


Alejandro Hernández Blanco

.

27/10/2014 – Foto-blog (352): Nit de barrancades (VII)

Les tres de la matinada i el diluvi que no parava de bramar…

352 - Nit de barrancades (VII)

Títol / Lloc

Nit de barrancades (VII) / Castell de Perputxent (l’Orxa)

Data / hora

21/11/2011 / 02:58h

Càmera

Canon EOS 50D

Objectiu

Canon EF-S 10-22 / 3.5-4.5 USM

Temps d’exposició

52 sg

Diafragma

F 5.6

ISO

200

Distància focal

14 mm

Comentarios

La fotografia sembla llavada, i certament ho està, de tan fort com plovia. Mai ho oblidaré: foren cinc hores de trons, granís, llamps i pluja, que deixaren 270 litres per metre quadrat. Sí, feia feredat.

..

21/10/2014 – Foto-blog (351): Regrés al XIII (VIII)

A mitjan segle XIII, l’amenaça feudal aguaitava a l’altra part de Benicadell… Sí, Benicadell sempre ha sigut terra de frontera.

351 - Regrés al XIII (VIII)

Títol / Lloc

Regrés al XIII (VIII) / Castell de Perputxent (l’Orxa)

Data / hora

08/08/2014 / 01:05h

Càmera

Canon EOS 60D

Objectiu

Tamron SP AF 17-50/2.8 XR Di II

Temps d’exposició

30 sg

Diafragma

F 4.0

ISO

1600

Distància focal

37 mm

..

09/10/2014 - La llegenda del bon rei Jaume matamoros

IMAG0634-13Cada 9 d'octubre els actes de la diada valenciana se succeeixen de la mateixa manera: amb els xiquets i la figura del bon rei Jaume matamoros com a grans protagonistes. Els actes d'exaltació de la figura del Conqueridor constituïxen un puntelló a la memòria d'aquells milions de valencians que foren perseguits, massacrats, sotmesos i esclavitzats per raó de la seua raça i de la seua religió. Un genocidi en tota regla, un holocaust que comptà amb la benedicció i les indulgències –com no– de l'Església de Roma. No és res estrany, per tant, que els actes d'exaltació del Tirà es produïsquen amb eixe esperit oví i catequista que, per a prosperar, necessita incidir en les tendres ments dels nostres fills a colp d'ariet, quantes més vegades millor: Jaume I fou un bon rei, Jaume I fou un bon rei, Jaume I fou un bon rei… Pareix que a força de repetir tots els anys la mateixa fal·làcia acabarem per engolir-nos-la.

Amb aquest mètode reiteratiu s’aconsegueixen excel·lents resultats. Així, una enquesta realitzada per la revista d'història Sapiens al mes de setembre de 2012 presenta la figura de Jaume I com el gran heroi català de tots els temps. I per votació popular!!! Ací, un poc més al sud, el resultat seria idèntic per a beneplàcit d’aquells que s'encaboten en continuar tancant els ulls. Què podem esperar d'eixos borinots que han exalçat la figura del Conqueridor a la condició de santó, de “pare dels valencians” i, al mateix temps, reneguen de la cultura catalana que els pobladors de Jaime portaren amb ells?

IMAG0629-8 IMAG0622-2 IMAG0630-9
IMAG0627-6  IMAG0626-5 IMAG0623-3
IMAG0632-11  IMAG0625-4 IMAG0633-12

Quan passe el 9 d'octubre, dia de la valencianitat, de l'holocaust andalusí de València, arribarà el 12 d'octubre, dia de la hispanitat, de l'holocaust indígena en el Nou món. Gràcies a herois com Jaime, Pizarro i Hernán Cortés, els pobles indígenes tingueren l'oportunitat de conéixer la faç del verdader Déu abans del seu extermini.

1'  
No es tracta de demonitzar a ningú, ni de jutjar post mortem ni amb les lleis i la moral actuals a qui actuà cegat per ideals d'altres temps, però tampoc, d'exalçar la figura d'aquells personatges els actes dels quals no constitueixen un bon exemple per als nostres fills. Repetisc: és perillós que certs valors d'altres èpoques es perpetuen en l'actualitat, que les cròniques dels vencedors emmudisquen per sempre les veus i la memòria dels vençuts. Si València necessita un dia per a reivindicar-se, busquem-ho lluny del santoral i dels heroics actes dels salvapàtries.
. 

08/10/2014 – Foto-blog (350): Alineació solar

Un instant, a penes uns segons, i l’emoció et corprén…

350 - Alineació solar

Títol / Lloc

Alineació solar / La Foradà (Vall de Gallinera)

Data / hora

05/10/2014 / 17:52h

Càmera

Canon EOS 60D

Objectiu

Sigma AF 70-300/4.0-5.6 DG APO Macro

Temps d’exposició

1/40 sg ± 3.00EV

Diafragma

F 9.0

ISO

100

Distància focal

70 mm

Comentaris

Filtre B+W ND 1.8 MRC F-Pro
Filtre Hitech ND 0.9 Grad Soft

Observacions

La presència de núvols ajudà a reduir el fort contrast lumínic de l’escena.

.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...